CENTRE CULTURAL ALBAREDA

Centre Cultural amb diferents espais repartits en 5 plantes per al desenvolupament social i cultural del territori i, més concretament, de la cultura popular i tradicional del barri del Poble-sec, a Barcelona.

Amb un programa que unifica usos molt diferents entre si, s’han agrupat per activitats a les diverses plantes, generant, a través de buits, una relació entre plantes que estimula sinergies. A la planta soterrani hi ha la sala d’actes; a la planta baixa, els accessos i espais de relació; a la primera planta, la zona d’exposició i els despatxos de gestió del centre; a la segona planta, els bucs d’assaig musical; i a la tercera planta, tallers i espais per a activitats culturals.

L’accés a l’equipament es fa a través d’un espai endarrerit respecte de la línia de façana, situat en un extrem de la parcel·la. En aquest espai hi trobem la recepció i el nucli de comunicació vertical de l’edifici. L’accés es concep com un volum de doble alçada que crea una relació visual directa entre la planta baixa, la primera planta i el pati interior d’illa. A la zona posterior de la planta baixa hi ha un espai de relació que comunica directament amb el pati.

La sala d’actes es troba a la planta soterrani i, a causa de la seva alçada, arriba fins al sostre de la planta baixa. Aquest volum es configura com una caixa, establint una relació visual entre l’accés i la sala a través de grans superfícies de vidre.

El mateix joc de volums entre plantes es repeteix a les dues últimes plantes de l’edifici. La segona i tercera planta estan connectades a través d’un espai central que, a la tercera planta, funciona com un balcó, creant una relació espacial entre elles. Sobre aquest balcó, s’ha projectat un gran lluernari que permet l’entrada de llum i ventilació natural als espais interiors d’aquestes plantes.

La distribució de l’edifici permet projectar unes façanes unitàries que, a través de la composició i el seu tractament, estableixen una relació adequada amb l’entorn.

En la composició de les façanes s’introdueixen elements presents en les construccions veïnes, però adaptats a nous llenguatges formals amb materials i superfícies que responen a les necessitats i distribucions de l’equipament. La façana principal es resol amb un parament cec continu, interromput per grans superfícies envidriades a la zona d’accés i a la tercera planta. Les obertures de la resta de plantes es fan mitjançant caixes que trenquen la planor de la façana.

La façana posterior segueix el mateix llenguatge que la principal, incloent un espai que sobresurt del pla de façana a la planta baixa, envidriat i marcant una horitzontalitat que reforça la relació de l’edifici amb el pati interior.

El cos de l’escala es diferencia del pla de façana, percebent-se com un volum vertical. Els materials seleccionats garanteixen un manteniment baix a llarg termini.